Les necròpolis de Sa Sarola i Sa Regana des Cans, a Alaior.

Les necròpolis de Sa Sarola i Sa Regana des Cans, a Alaior.

  Aquestes dues necròpolis són conegudes des de fa molt de temps. De fet, en Josep Mascaró Pasarius les inclou ja totes dues dins l'Inventari de 1968, i gràcies a açò totes dues varen ser declarades Bé d'Interès Cultural l'any 1985, en aprovar-se la llei 16/1985, de Patrimonio Historico Español.
  Però com dic, ja eren conegudes d'abans, ja que es coneixen alguns materials procedents d'aquest indret -bàsicament ceràmiques i algun instrument de ferro, tal com ganives i fauç per segar- que pertanyien a la Col·lecció del Duque de Menas Altas, que devía estar formada per objectes localitzats en aquestes necròpolis. La seva relativa proximitat a Torre d'en Gaumés i al poblat de Sa Torre Vella, fa pensar en que podría ser el cementeri d'aquests dos assentaments durant el Postalaiòtic (550-123 cal a.C.)

Necròpolis de Sa Sarola vista des de la mar. 

  L'accés és molt dificil, ja que es troben a un penayal, i només unes poques són accessibles a peu pla. La majoria estan a un tall molt empinat del penyasegat que dona a la mar, i només s'hi pot accedir per una ma experta que conegui be les senderes de pescadors, o be, directament per la mar. 

  Originalment devia ser una necròpolis realment admirable, per la seva posició sobre la mar. S'hi conten, en conjunt, unes 18 tombes -contant Sa Sarola i Sa Regana des Cans-. Totes elles són hipogeus excavats artificialment a la roca, i morfològicament són molt semblants a d'altres que trobam repartits per tota la geografia insular: Pati o atri excavat a la roca, en ocasions amb graons fent escala, que dona accés a un portal rectangular, i aquest s'obre a una cambra que pot variar en dimensions i en morfologia. Generalment, les cambres poden estar compartimentades per pilastres, que separen diferents àmbits. L'erosió i la mà de l'home han ferit -de mort em tem- molts dels hipogeus. De fet, la majoria dels que estan oberts directament sobre el penyal han perdut les seves façanes, deixant a la vista del mariner les seves cambres funeràries. S'observa també, la remoció dels seus sediments. De fet, en visitar jo aquesta necròpolis quan feia la meva tesina, allà cap l'any 1993 -la vaig fer sobre Calascoves, i en vaig visitar moltes necròpolis llavors-, ja vaig trobar un cedaç i un càvec d'algú que estava espoliant el jaciment. Vaig donar avís al CIM tot d'una. 

 És a dir, que la necròpolis, en el meu entendre, corre greu perill de pèrdua. I aquesta és irremediable, atesos els condicionants del marès, la seva situació sobre la costa, i la degradació de la pedra que sofreix. Seria del tot necessari documentar-la al màxim, amb una bona planimetria,dibuixant i fotografiant tota la seva arquitectura i fer un bon reportatge en 3D; i fins i tot, excavant les restes de les cambres funeràries per a recuperar allò que fos possible i enregistrar la informació que encara contenguin. 

Pati amb accés esgraonat i portal que dona pas a l'interior d'un dels hipogeus. 

Pati i façana en embut d'un altra hipogeu.

Part de la necròpolis vista des de dalt del penyal, on s'observen les cambres i l'efecte de l'erossió.