S'Antigot. Històries d'arqueologia i patrimoni històric. : Una breu historia de les excavacions a l'Hipogeu XXI de Calascoves.

D'aquí a unes poques setmanes sortirà publicada, com a monogràfic de la Revista MAT's de la UIB, la memòria de les excavacions arqueològiques que varem dur a terme, com a codirectors, na Joana Gual i jo. Fa d'açò més de 20 anys, el 1993. Per circumstàncies de la vida, la investigació es va allargar.... i paralitzar durant molt de temps. Ara, finalment, fa un any, la varem poder finalitzar i trobar un lloc on publicar aquesta investigació.

Arran de la detecció d'un espoli a que estava sotmes l'hipogeu, la Conselleria de Cultura del Govern Balear ens va donar permís per a la excavació d'urgència. Varem comptar amb l'ajuda de n'Antoni López i en Toni Puertas, i la col·laboració del Museu de Menorca, llavors dirigit per en Lluís Plantalamor. Record que va ser una excavació dura, perquè l'accés a la cova era molt complicat. Haviem de pujar dalt del penyal, baixar i tornar a pujar fins a la plataforma, des de la qual haviem posat una escala i una corda que duia fins a l'entrada de l'hipogeu.

Anar era feixuc, però tornar, carregats amb bosses d'ossos, ho era molt més!. Però varem poder dur a terme l'excavació i acabar els treballs. Malauradament, els sediments de l'hipogeu estaven absolutament remanats i no varem trobar cap resta "in situ". Malgrat açò, la investigació de les restes arqueològiques va ser molt interessant i fructífera, i esperam que ajudi a donar un poc més de llum sobre un període poc conegut respecte dels rites funeraris.

Pujant cap a l'entrada de l'hipogeu.

L'hipogeu te una estructura arquitectónica molt interessant, essent l'únic de tota la necròpolis de Calascoves que te una columna exempta, a la qual se li va excavar un nínxol en el centre, a mode de capelleta. Desconeixem el sentit original d'aquest element, però de ben segur que hi devien col·locar algun objecte -o persona?- a dins. És un dels llocs rellevants de la tomba. Tota ella està excavada artificialment a la roca, però varen respectat una part del sostre on s'hi formava una colada d'estalacmites. Sabem que aquestes formacions naturals tenien un significat important per a les comunitats talaiòtiques, arran de les troballes de la Cova des Càrritx.

Aquesta tomba va estar en ús entre el segle IX i el segle IV a.C.tal i com ens assenyalen tant les datacions de C-14 com els objectes que hi varem trobar adins. També, cal destacar que en el seu interior hi varem trobar restes de unes 180 persones, de tota edat i sexe. En Jose Luis Pérez va fer unes quantes setmanes a Menorca estudiant les restes al Museu. Varem poder trobar també moltes restes de fusta, pertanyent a les antigues civeres i tauds de llenya que empraven per a enterrar els morts, tal i com es feia a la Cova des Pas, de Ferreries. L'estudi dels tipus de fuestes d'en Marc Noguera és molt interessant.

Una altra dada interessant es que, durant el procés de restauració dels materials localitzats -tots ells havien passat dessapercebuts d'una o altra forma als clandestins- varem identificar una anelleta de plata, així com una punta de llança molt característica per la seva forma d'arpó.

Arracada de plata.

Entre les restes faunístiques, cal destacar el nombrós conjunt d'ossos de cues de bòvids, que segurament formarien part de les ofrenes o be, també podría significar que formaven part de les pells de bòvids que feien servir per embolcallar als difunts. La Cova des Pas no ha ajudat a desenfilar la qüestió.

Columna central de l'Hipogeu XXI amb el nínxol en el centre. La fotografia és den Toni Seguí.

En definitiva, tot i que la tomba estava absolutament remenada, varem poder contextualitzar un conjunt de materials arqueològics que ajuden a entreveure una part dels rites funeraris d'un moment de la prehistoria menorquina del qual no en tenim massa informació. Imaginar com devia ser la tomba en el seu estat original, ens fa pensar en la complexitat simbòlica i espiritual de les comunitats prehistòriques menorquines. Realment totes les tombes eren així de riques i complexes? És l'hipogeu XXI un cas excepcional dins la prehistoria de Menorca? El moment en el qual la tomba està en ple ús és un moment de transformacions i canvis a Menorca. Els talaiots estàn en la seva darrera fase constructiva, les navetes funeraries deixen d'emprar-se, i a l'illa arriben ja comerciants orientals -fenicis i més tard probablement grecs- que introdueixen materials de luxe -vi, estatuetes de bronze, instruments i armes de ferro, probablement també teixits i altres mercaderies exòtiques- , que tindran una forta influència sobre les societats prehistòriques menorquines.