domingo, 30 de octubre de 2016

La colección mesoamericana del Museo de Menorca.

Juan Gonzalez Victory, donó a finales del siglo XIX una colección formada por diferentes objetos procedentes de mesoamérica.  Nacido en Es Castell en 1817, sus padres emigraron a Argelia a mediados del siglo XIX -donde fallecieron, según datos del Archivo municipal de Es Castell-. A partir de aquí, perdemos el rastro de este personaje, pero de algún modo debió llegar a México, donde presumiblemente se estableció. A finales del siglo XIX debió regresar -¿puntualmente? ¿definitivamente? a Menorca. En una de esas visitas, donó al Museo Municipal de Mahón la que se conoció por entonces como "Colección Azteca".  Pero nos sabemos cuando, ni en que condiciones. De acuerdo con las informaciones facilitadas por el Archivo municipal de Mahón, el museo municipal estaba ubicado en el Principal de Guardia, pero los fondos fueron trasladados al Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón puesto que el lugar no guardaba las condiciones necesarias para su conservacion. De ahí, pasaron al Claustro de Sant Francesc, custodiados por Francesc Hernández Sanz, para posteriormente integrarse en los fondos del embrionario Museo de Menorca, ubicado en Can Mercadal -la actual Biblioteca Pública-, donde permanecieron expuestas en la Sala 3, tal y cono se indica en la breve guía publicada por Maria Lluissa Serra Belabre, por entonces directora del centro. A principios de los años 70, las colecciones se trasladaron a lo que había de ser la ubicación definitiva del Museo, en el Claustro del Carmen. 

Una pequeña muestra de la coleccion mexica, expuesta en la sala temporal del Museo de Menorca. 


Guía del Museo de Menorca donde se menciona el origen de la colección mexíca. 

  La colección está integrada por diferentes piezas, procedentes de diferentes culturas mesoamericanas. Hay objetos de origen Chimú (cultura que se extendió por el valle del Moche, en Perú, entre el 900-1470), Olmecas (cultura que se desarrolló entre el 1500 a.C. al 100 a.C. en la zona Este del Estado de Veracruz y al Oeste del Estado de Tabasco, en México), Mayas (cultura centrada especialmente en el Yucatán y parte de Honduras, entre aproximadamente mediados del siglo VIII a.C. hasta la conquista española en el siglo XVI), y finalmente Azteca (entidad estatal que llegó a ocupar llegar a ocupar el centro de México, la zona central de Oaxaca, la costa del golfo de México, Guerrero y el Soconusco, durante la fase histórica conocida como Postclasico -900 d. C. al 1521 d. C-). La capital, Tenochtitlan se fundó en 1325, y se considera que el imperio cae cuando Tenochtitlan es tomada por los españoles de Hernán Cortés el 13 de febrero de 1521. 
 Tras consultar con varios especialistas, cabe la posibilidad de que algunas de las piezas sean falsas o reproducciones de época, por lo que cabrá hacer una valoración mucho más precisa para determinar su autenticidad. En cualquier caso, la colección cuenta con piezas de considerable interés histórico.  
Entre ellos, lo que parecen fragmentos de códices aztecas. Si esas piezas son auténticas, podríamos decir que el Museo de Menorca contaría con unos bienes de grandísima importancia histórica, que requerirían de un estudio detallado y pormenorizado. 


Posible códice azteca con representación de un sacrificio humano. 

Pintaderas.

Cabecitas de terracota. 

Xochiquetzal, diosa de la belleza y del amor.

Quetzalcóatl, Serpiente emplumada

Posible códice azteca. Se ha saturado el color de la fotografía para que se puedan observar las diferentes capas de escritura del documento. 

Estatuillas de mármol de la colección mexica. 

martes, 25 de octubre de 2016

Atapuerca, un exemple a tenir molt en compte.

Atapuerca, un exemple a tenir molt en compte.
La inauguració del nou curs acadèmic 2016-2017 de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó celebrada el passat divendres, va tenir un convidat d’excepció: Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. No es un nom desconegut aquest per a moltes de les persones que estan al cas de les periòdiques novetats científiques arran de les descobertes a la serra d’Atapuerca i en els seus excepcionals jaciments arqueològics i paleontològics. La presentació de la biografia científica feta per l’exdirector del Museo de la Evolución Humana, Javier Vicente, donà compte de l’extens bagatge d’investigacions d’Eudald Carbonell, fet que el posa entre els científics punters en la matèria de l’evolució humana a d’Europa.
Eudald, amb la seva característica facilitat per a explicar de forma senzilla, conceptes complexos, va contar com el projecte d’Atapuerca descansa sobre tres potes que el sustenten: recerca, acadèmia –formació de nous investigadors- i socialització –publicar milers d’articles i desenes de llibres, organitzar exposicions, i tot tipus d’activitats de difusió d’aquest enorme patrimoni arqueològic- . Són els tres pilars de l’èxit d’aquest projecte científic que interactuen entre ells per, a base de feina, esforç i estratègia i, sobre tot, de comptar amb un bon equip, convertir-se en un dels grups principals de la recerca paleantropològica i de l’evolució humana en el món.
Els inicis del projecte allà cap els anys 70 del segle passat, no foren fàcils. Emiliano Aguirre va iniciar les recerques en aquest indret, on prest comptà amb tres deixebles –José Antonio Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell- que varen conformar el bessó del gran equip en que s’han convertit ara les excavacions a Atapuerca. La constància en la investigació, trobar un jaciment excepcional i sobre tot, donar-lo a conèixer, socialitzant-lo, foren les eines que permeteren que les investigacions d’Atapuerca es convertissin en referent mundial sobre l’evolució humana. Els reconeixements vingueren de la ma: Premi Príncep d’Asturies, i Patrimoni Mundial, facilitaren la difusió a nivell global. En l’actualitat, l’equip està integrat per a més de 300 investigadors, molts d’ells estrangers que fan els seus màsters i tesis doctorals a Burgos.
L’exposició de n’Eudald a l’Ateneu no es va centrar tant amb les descobertes, sinó en la gestió i planificació estratègica de com manejar tan immensos equips d’investigadors que generen tantíssima informació cada any. La participació de les noves tecnologies ha suposat una passa important en la gestió de tot en conjunt, però la coordinació dels treballs de recerca segueix essent un repte diari. Els resultats són del màxim interès: els jaciments burgalesos compten amb representació d’homínids des de 1’5 milions d’anys fins els nostres dies, s’ha identificat una nova espècie anomenada Homo Antecessor, precedent dels neandertals, s’han documentat les primeres proves de canibalisme, s’ha registrat la primera acumulació de cadàvers del món, el que assenyala cap els primers ritus funeraris, i s’ha pogut determinar que, cap el 400.000 a.C., els ossos de l’oïda d’aquests humans ja eren pràcticament idèntics als nostres, per la qual cosa és ben possible que el llenguatge, com l’entenem nosaltres, es comencés a donar a partir d’aquests moments. I tot açò sense rallar de l’ADN mitocondrial que ens dona les pistes de l’origen i procedència d’algunes de les poblacions localitzades, i de les desenes d’instruments i restes paleontològiques que ens ofereixen un panorama prou precís de l’evolució, no sols dels humans, sinó del paisatge, de la flora i la fauna de l’entorn del lloc.
Les repercussions d’aquestes investigacions es poden veure en diferents àmbits, no sols en el coneixement del nostre passat. Pel Museo de la Evolución Humana, l’any 2015 passaren 500.000 persones. S’han invertit uns 150 milions d’euros a Burgos, pressupostats principalment per la Junta de Comunidades de Castilla-León. Es calcula que es generen entre 20 i 25 milions d’euros anuals entorn de les activitats que organitzen els equips d’investigació i les activitats entorn dels museus, i des de l’any 2010, en que s’inaugurà el nou museu, s’han generat noves dinàmiques culturals i turístiques a tota la zona, no només a la ciutat de Burgos. Invertir en recerca, acadèmia i socialització te ara mateix els seus resultats i beneficis.
Atapuerca, i la gestió que se n’ha fet d’aquest important patrimoni, creant fundacions, museus i organismes científics, marca un camí a seguir per altres comunitats que comptem, també, amb importants recursos culturals, ja que es demostra que és possible invertir en ciència i que se’n tregui un rendiment social i econòmic de la mateixa. Però el darrer missatge que va deixar Eudald és el més important. Per a qué tot açò? Quin objectiu te tota aquesta recerca realment?. La seva resposta va ser clara: per a millorar la nostra espècie, per a tenir coneixement de nosaltres mateixos, i per tenir-lo de cara al futur, perquè necessitem que el planeta sigui millor.
L’exposició d’Eudald acabà en aquest punt. Les sales de l’Ateneu estaven plenes de gent que teniem preguntes, anhels, curiositat i afany de saber. Ens va deixar amb ganes de sentir-ne més, d’aprofundir en alguns dels temes que just havia apuntat... Però em quedo amb la satisfacció de veure que un projecte científic ha aconseguit arrelar-se i que amb la seva acció, ha transformat, tot sigui parcialment, una concepció d’entendre la ciència com a una eina de progrés, en tots els sentits.

J. Simón Gornés Hachero. 
Museu de la Humanitat, a Burgos



(publicat en el Diari Menorca 25-10-2016)