El talayot de Torelló

Torelló.

Repasando antiguas fotografías de arqueologia y prehistoria de Menorca, ha aparecido esta que reproduce el talayot de Torelló Vell. Por la indumentaria de los personajes que aparecen en ella,  pero sobre todo por observarse el vértice geodésico, podemos situarla entre 1940 y 1950 del siglo pasado. Los vértices geodésicos son antiguas marcas topográficas, que ayudaban a situar las referencias geográficas necesarias para la elaboración de mapas, topografías, etc. Se buscaban sitios elevados para emplazarlos, tales como colinas, montes y, como no... los talayots. Es frecuente que en muchos de ellos los veamos todavía, aunque el Consell Insular empezó ya a retirarlos por su afectación a la contemplacion e integridad de estos monumentos prehistóricos. Sin embargo, estas marcas todavía hoy están protegidas por la ley, y está penada su destrucción. 

La fotografia que sigue a continuación aporta mucha información sobre el talayot más grande del poblado. Puede observarse perfectamente como en la cima ya está emplazado el vértice geodésico que, para nuestra desgracia, destruyó la antigua cámara superior que, por noticias orales, sabemos que conservaba intacta su cubierta de piedra. Este dato fue corroborado recientemente, durante el intento de eliminación de la base de hormigón del vértice, puesto que se usaron las antiguas piedras de las columnas y pilares de la antigua cámara prehistórica para conformar la base del vértice geodésico. Por la forma que tienen las piedras, podemos deducir que los pilares eran de sección circular. 

 Pero no es este el motivo de esta nota, sino que, tras observar esta antigua fotografía, y compararla con una de actual, pueden observarse interesantes detalles que nos indican como era realmente este monumento en la antigüedad. En la fotografía en blanco y negro observamos que hay un gran muro en forma de L que discurre por su lado Este y se apoya finalmente en su extremo final sobre el paramento exterior del talayot -justo delante de la puerta elevada-, En la foto podemos observar como un personaje está de pie en el límite superior de este muro, justo delante del portal adintelado. Comparando esta primera foto con la foto que sigue a continuación, observamos que este antiguo muro hoy ha desaparecido. Su impronta sobre el paramento exterior del talayot todavía puede apreciarse por un ligero cambio de color en la pared. Según mi parecer, ese muro es la evidencia de que en esa parte se situaba otro edificio adosado al gran talayot, de una forma similar -probablemente más pequeño y de otra tipología- al que observamos hoy en día en el espectacular poblado de Curnía Nou, y en otros talayots de Menorca. La fotografía no ofrece más detalles sobre la dimensión real de ese edificio adosado... ¿o quizá fuera una rampa?. 

Las excavaciones llevadas a cabo durante los años 80 del siglo pasado por el equipo del Museu de Menorca y bajo la diirección de Lluis Plantalamor pusieron al descubierto algunas estructuras basales al pié del talayot. Por la forma que tiene una de ellas -alargada y siguiendo la linea del talayot- quizá pertenezca a los cimientos de ese antiguo edificio. La forma de esta estructura nos abre, así, nuevas preguntas sobre la forma y el concepto arquitectónico original de este tipo de monumentos. 

Ahí os dejo otro interrogante sobre la prehistoria de Menorca.   

Enderrocar el monument al Baleares?

Enderrocar el monument al Baleares?

En les darreres setmanes esteim assistint al debat que s'està produint sobre l'enderroc o no de l'anomenat monument al Baleares, sobre el que hi voldria afegir algunes reflexions per si es poden tenir en compte respecte del futur del monument i el seu significat per a les generacions futures. El Baleares, buc de l'armada franquista, va ser torpedejat i enfonsat el 6 de març de l'any 1938 per bucs de l'armada republicana, amb el resultat de quasi 800 morts i molts de ferits. L'any 1948, va ser erigit a Sa Feixina, un monòlit que, amb la pompa i el llenguatge del règim franquista, rememorava l'enfonsament i recordava els mariners morts en aquesta acció bèl·lica.

Durant el mandat d'Aina Calvo, i en aplicació de la Llei de Memòria Històrica, se li varen llevar tots els símbols franquistes i demès parafernàlia, convertint-lo en un memorial a totes les víctimes de la Guerra Civil, «amb la voluntat de no oblidar mai l'horror de les guerres i les dictadures». Em va semblar una decisió intel·ligent, que s'ha aplicat a altres molts d'indrets. No fer bàndols, i integrar en el record a totes les víctimes. I respectar l'element patrimonial. Aquesta darrera vessant es la que m'agradaria ressaltar. La història està plena de monuments erigits per mals reis i emperadors, per mals presidents i mals dirigents. I alguns d'ells són símbols que avui compleixen una funció social pedagògica i didàctica de record, d'ensenyament, i de lliçó a aprendre per no repetir errors.

Me ve al cap ara mateix el mur de Berlín, aixecat pel règim comunista de l'antiga República Democràtica Alemanya. Un mur que va separar una ciutat, a famílies senceres i que va provocar molts de morts, ara és un símbol de concòrdia i un atractiu cultural de la ciutat. Era tanta la ràbia que havia aixecat el mur que, una vegada en descomposició el règim, aquest quasi desapareix baix els cops de pics i martells. I es va haver de protegir un tram per no perdre un tros de la historia de la ciutat. El projecte museogràfic ajuda a la seva interpretació, fa pedagogia dels fets que hi varen tenir lloc al seu voltant. Que hagués passat si s'hagués destruït tot el mur? En el meu entendre hauríem perdut un be patrimonial.

Un altra exemple. Els camps de concentració nazis. L'exemple del màxim horror a que pot arribar l'espècie humana. I és la pròpia comunitat jueva, la víctima principal dels horribles fets que hi tingueren lloc, la que demana i vol que es mantinguin obert Mathausen, Auschwitz, Dachau, i altres noms de la ignomínia, per tal que la gent pugui conèixer, de primera ma, l'horror del que va passar. Conèixer per entendre, mitjançant el patrimoni històric, per no oblidar . Conèixer per aprendre, una vegada mes, a no repetir els errors del passat. Els exemples serien interminables: els camps de concentració i extermini del règim comunista de Pol Pot a Cambotja, el memorial de les massacres de Tutsis a Ruanda, els castells negrers de Ghana… Tots ells representen el pitjor de la raça humana. Però molts d'ells són actualment patrimoni mundial, estan museïtzats i serveixen per difondre un missatge de record, de no oblit, però també de concòrdia i esperança en el futur. Però cap d'ells ha sigut destruït ni desmuntat del seu lloc. Perquè formen part de la història, per molt indignant per a la raça humana que hagi estat el seu origen i ús.

Darrerament podem veure accions on el patrimoni mundial és objecte d'atacs brutals, precisament pel significat que te per al món occidental la cura cap al patrimoni històric. Perquè així ens transmeten el missatge de que destrueixen la nostra cultura, en una demostració d'ignorància suprema. Perquè destruint Palmira, els budes de Bamiyan o els arxius medievals de Tombuctú, ens transmeten un missatge contra els nostres valors y la nostra consideració envers la cultura i el patrimoni històric. És precisament aquesta intolerància la que s'ha de superar. Entenc perfectament a qui es pot sentir ofès per la presència del monòlit. Entenc als qui es senten ofesos quan senten que es vol destruir o desmuntar el monument. Però crec que destruint-lo o removent-lo del seu lloc -el desmuntatge no es aconsellable, com s'exposa a un informe de la UIB-, donam un mal exemple. Demostram que no som capaços de superar un fet com si ho han sabut fer els alemanys, els jueus, els cambotjans o els tutsis. I en aquests darrers casos, pens que els exemples superen al primer en gravetat. I demostram que no som capaços d'explicar uns fets amb objectivitat i amb afany de superació.

Jose Simon Gornés Hachero.

Arqueòleg i membre de ICOMOS España.