El brauet de Torralba d'en Salort. Una troballa excepcional.
El
passat divendres la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel, i
la coordinadora de la peça del mes, na Muns Anglada, em varen
convidar a explicar una de les peces emblemàtiques del Museu, el
brauet de Torralba. Aqui vos deixo un petit rexum del que vaig
explicar.
Durant
les excavacions que es varen dur a terme entre els anys 1973 i 1983
al santuari de Torralba d'en Salort, es va localitzat, als peus del
que avui coneixem com a altar de Torralba, una petita estatueta de
bronze representant a un toro. L'estatueta pesa 1524 grams, i medeix
167 mm de llarg per 130 mm d'alçada. Está composta per un bronze
ternari (65% de coure, 20% de plom, i 15% d'estany) i fosa amb la
tècnica de la cera perdura. Es una estatueta de petit tamany, però
d'acurada elaboració. La superficie de l'estatueta presenta una
pàtina de color verdós, que li dona un aspecte de bona qualitat. El
bou, està de peus, amb la cara alta i en actitud de mirar endavant.
La postura és quieta, però també desprén certa tensió i sembla
preparat per a la marxa, ja que tensa la musculatura. Les potes de
davant están estirades i paraleles, mentre que les potes de darrera
estàn lleugerament flexionats i la pata esquerra en sentit
d'emprendre la marxa.
L'estatueta
está complerta, manco l'extrem de la banya esquerra. La seva
conservació és bona, malgrat l'esquerda que presenta a la seva
banda esquerra, des del coll fins pràcticament la cama esquerra
trassera. No está del tot clar l'origen de l'esquerda, ja que pot
ser fruit del cajejat de la peça que, una vegada fosa es va reparar
i tapar els forats per on vertir sobre el motlle el metall fus, o be
és fruit d'un defecte de fosa.
El
modelat del brauet va ser especialment acurat a la zona de la cara i
cap, on es varen atendre amb especial delicadesa els detalls entorn
dels ulls, boca i serell. Totes aquestes parts foren sizellades en
fred. La tècnica mixta emprada, és a dir, la fosa i el sizell,
formen una combinació que resulta d'un gran realisme.
L'estatueta
va ser concebuda per a col·locar-la enclavada sobre una superficie
plana -tal i com ho assenyalen els pivots que te baix cada pota-,
però va ser localitzada als peus d'un altaret de pedra situat devora
la taula. Aquest altar de pedra semblava estar ocupat ja per una
altra estatueta de bronze que va ser
arrabassda en un moment indeterminat, i de la qual hi varen quedar
tres potes de
bronze d'un cavall, enclavades
a la pedra. Desconeixem
si es tractava d'un cavall sol, o be era un cavall amb genet.
Juntament
amb el brauet, just a devora s'hi varen trobar dos pebeters producció
cartaginesa, reproduint a la deessa Dèmeter. Aquesta deesa se
l'associa amb l'agricultura, i la fertilitat dels ramats i dels
cultius.
El
brauet de Torralba ens assenyala que es retia culte al bou als
santuaris de taula. Un
culte que te les seves arrels probablement abans de les darrereis del
segle XIII a.C. a Menorca, ja que és a partir d'aquest moment on
tenim les primeres evidencies de que algunes de les persones que
s'enterraren a la Cova des Pas ho feren embolcallades en pells de
bovid. A partir de llavors, la presencia d'elements tauromorfs a
tombes, primer, i després als hábitats, serà continu, ja que s'hi
documenten banyes
i elements relacionats amb els bous, que ens assenyalen la
importància religiosa -i també econòmica- que va tenir aquest
animal en
el darrer mileni de la
prehistoria de Menorca. El
bou s'associava amb la força i la virilitat, però també amb la
producció i la fertilitat dels ramats i de la terra.
Tenim
per tant, algunes evidències que ens assenyalen quin sentit podrien
tenir els cultes i rites que es duen a terme a l'interior dels
santuaris de taula.
Arran
d'aquesta explicació, i especialment de la troballa de la cova dels
Bous, al poblat de Sant Agustí -publicada recentment pel nostre
col·lega Joan de Nicolás- , cobra més força que mai la idea
llançada en el seu dia per Mascaró Pasarius que les taules
representaven un cap de bou estilitzat. Els gravats que va localitzar
en Pere Arnau en aquesta cova, sintetitzen aquesta dualitat: la taula
o pilar, i el cap de bou. En el meu parer, aquest és un dels
descobriments més interessants dels darrers anys de la prehistoria
menorquina, perqué ajuda a donar significat a un dels monuments
emblemàtics de la prehistoria menorquina: les taules.
_____________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA.
DE
NICOLAS, JOAN. (2015). Sobre un posible santuario con elementos
fenicios en el centro geográfico de Menorca. VI Jornades
d'Arqueologia de les Illes Balears. Formentera, 26 al 28 de setembre
de 2014. Formentera. pgs. 129-140.
FERNÁNDEZ
MIRANDA, M. (1982) Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró
Pasarius. Geografia e Historia III.
FERNANDEZ-MIRANDA,
M. (1982). Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca). Universidad de
Zaragoza. CNA XII.
FERNANDEZ-MIRANDA,
M. et alii; (1995) Función y significado de las taulas: el caso de
Torralba d'en Salort. Tempvs Repartvm. BAR 611.
FERNÁNDEZ
MIRANDA, M. (2009) El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior,
Menorca). Fundació Illes Balears.
GORNES
HACHERO, J. Simón. (1997). Reflexiones en torno al simbolismo
tauromorfo en la Prehistória de Menorca. A Tercera Trobada
d'Historiadors i Arqueòlegs de Menorca. Organitza: Institut Menorquí
d'Estudis, a Maó, els dies 2,3 i 4 de juliol de 1992. REv. Meloussa,
nº 4.
GORNES
HACHERO, J. Simón. (2003).; Torralba d’en Salort: Alaior, Menorca.
Arqueomenorca.
WALDREN,
W. H. (1986). The Balearic Pentapartite Division of Prehistory.
Radiocarbon and other Age Determinations Inventories. BAR
International Series. BAR 282. 1986.
 |
| El brauet en el moment del seu descobriment. |
 |
| L'altaret una vegada descobert en la seva totalitat. |
 |
| Peveter en forma de cap de Démeter. |
 |
| Les potes del cavall localitzades sobre l'altar de pedra. |
