Atapuerca,
un exemple a tenir molt en compte.
La
inauguració del nou curs acadèmic 2016-2017 de l’Ateneu
Científic, Literari i Artístic de Maó celebrada el passat
divendres, va tenir un convidat d’excepció: Eudald Carbonell,
catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona. No es un nom desconegut aquest per a moltes de les
persones que estan al cas de les periòdiques novetats científiques
arran de les descobertes a la serra d’Atapuerca i en els seus
excepcionals jaciments arqueològics i paleontològics. La
presentació de la biografia científica feta per l’exdirector del
Museo de la Evolución Humana, Javier Vicente, donà compte de
l’extens bagatge d’investigacions d’Eudald Carbonell, fet que
el posa entre els científics punters en la matèria de l’evolució
humana a d’Europa.
Eudald,
amb la seva característica facilitat per a explicar de forma
senzilla, conceptes complexos, va contar com el projecte d’Atapuerca
descansa sobre tres potes que el sustenten: recerca, acadèmia
–formació de nous investigadors- i socialització –publicar
milers d’articles i desenes de llibres, organitzar exposicions, i
tot tipus d’activitats de difusió d’aquest enorme patrimoni
arqueològic- . Són els tres pilars de l’èxit d’aquest projecte
científic que interactuen entre ells per, a base de feina, esforç i
estratègia i, sobre tot, de comptar amb un bon equip, convertir-se
en un dels grups principals de la recerca paleantropològica i de
l’evolució humana en el món.
Els
inicis del projecte allà cap els anys 70 del segle passat, no foren
fàcils. Emiliano Aguirre va iniciar les recerques en aquest indret,
on prest comptà amb tres deixebles –José Antonio Bermúdez de
Castro, Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell- que varen conformar el
bessó del gran equip en que s’han convertit ara les excavacions a
Atapuerca. La constància en la investigació, trobar un jaciment
excepcional i sobre tot, donar-lo a conèixer, socialitzant-lo, foren
les eines que permeteren que les investigacions d’Atapuerca es
convertissin en referent mundial sobre l’evolució humana. Els
reconeixements vingueren de la ma: Premi Príncep d’Asturies, i
Patrimoni Mundial, facilitaren la difusió a nivell global. En
l’actualitat, l’equip està integrat per a més de 300
investigadors, molts d’ells estrangers que fan els seus màsters i
tesis doctorals a Burgos.
L’exposició
de n’Eudald a l’Ateneu no es va centrar tant amb les descobertes,
sinó en la gestió i planificació estratègica de com manejar tan
immensos equips d’investigadors que generen tantíssima informació
cada any. La participació de les noves tecnologies ha suposat una
passa important en la gestió de tot en conjunt, però la coordinació
dels treballs de recerca segueix essent un repte diari. Els
resultats són del màxim interès: els jaciments burgalesos compten
amb representació d’homínids des de 1’5 milions d’anys fins
els nostres dies, s’ha identificat una nova espècie anomenada Homo
Antecessor,
precedent dels neandertals, s’han documentat les primeres proves de
canibalisme, s’ha registrat la primera acumulació de cadàvers del
món, el que assenyala cap els primers ritus funeraris, i s’ha
pogut determinar que, cap el 400.000 a.C., els ossos de l’oïda
d’aquests humans ja eren pràcticament idèntics als nostres, per
la qual cosa és ben possible que el llenguatge, com l’entenem
nosaltres, es comencés a donar a partir d’aquests moments. I tot
açò sense rallar de l’ADN mitocondrial que ens dona les pistes de
l’origen i procedència d’algunes de les poblacions localitzades,
i de les desenes d’instruments i restes paleontològiques que ens
ofereixen un panorama prou precís de l’evolució, no sols dels
humans, sinó del paisatge, de la flora i la fauna de l’entorn del
lloc.
Les
repercussions d’aquestes investigacions es poden veure en diferents
àmbits, no sols en el coneixement del nostre passat. Pel Museo de la
Evolución Humana, l’any 2015 passaren 500.000 persones. S’han
invertit uns 150 milions d’euros a Burgos, pressupostats
principalment per la Junta de Comunidades de Castilla-León. Es
calcula que es generen entre 20 i 25 milions d’euros anuals entorn
de les activitats que organitzen els equips d’investigació i les
activitats entorn dels museus, i des de l’any 2010, en que
s’inaugurà el nou museu, s’han generat noves dinàmiques
culturals i turístiques a tota la zona, no només a la ciutat de
Burgos. Invertir en recerca, acadèmia i socialització te ara mateix
els seus resultats i beneficis.
Atapuerca,
i la gestió que se n’ha fet d’aquest important patrimoni, creant
fundacions, museus i organismes científics, marca un camí a seguir
per altres comunitats que comptem, també, amb importants recursos
culturals, ja que es demostra que és possible invertir en ciència i
que se’n tregui un rendiment social i econòmic de la mateixa. Però
el darrer missatge que va deixar Eudald és el més important. Per a
qué tot açò? Quin objectiu te tota aquesta recerca realment?. La
seva resposta va ser clara: per a millorar la nostra espècie, per a
tenir coneixement de nosaltres mateixos, i per tenir-lo de cara al
futur, perquè necessitem que el planeta sigui millor.
L’exposició
d’Eudald acabà en aquest punt. Les sales de l’Ateneu estaven
plenes de gent que teniem preguntes, anhels, curiositat i afany de
saber. Ens va deixar amb ganes de sentir-ne més, d’aprofundir en
alguns dels temes que just havia apuntat... Però em quedo amb la
satisfacció de veure que un projecte científic ha aconseguit
arrelar-se i que amb la seva acció, ha transformat, tot sigui
parcialment, una concepció d’entendre la ciència com a una eina
de progrés, en tots els sentits.
J.
Simón Gornés Hachero.
 |
| Museu de la Humanitat, a Burgos |
(publicat en el Diari Menorca 25-10-2016)
