Fa estona que li don voltes al tema de la semblança constructiva que tenen alguns talaiots i les conegudes barraques menorquines. Se que en Toni Camps i en Xisco Isbert varen donar una xerrada al Cercle Artistic el 2016 sobre aquesta questió, a la que malauradament no hi vaig poder assitir. Pero des de llavors hi he pensat, sovint quan en redactava els darrers paràgrafs de la meva tesi doctoral i ho posava en relació amb la construcció de determinats monuments.
Els talaiots són construccions prehistóriques, que aparèixen a Menorca al voltant del 1100/1000 a.C. i que adopten una variada tipologia de formes i plantes. Però molts d'ells tenen una cosa en comú: La seva tècnica construtiva, consistent en estalonar diversos folres de pedra en sec un sobre altra, com si fos una ceba amb diferentes capes de pedres que se recolzen unes sobre altres, formant un cos massis. Aquesta és una tècnica ja coneguda des dels treballs d'excavació a Torre den Gaumés duites a terme per Guillem Rosselló-Bordoy, i documentada també clarament durant les nostres excavacions al talaiot de Biniparratx Petit (Sant Lluís). El folre exterior sempre éstá format per grans pedres a la base, i de més petites a mida que guanya alçada. Els folres interiors están construits amb pedres més petites, però tot en conjunt, constitueix una sòlida construcció que ha perdurat en un raonable estat de conservació fins els nostres dies.
 |
| En aquesta imatge es poden veure perfectament els esglaons que formen per la pèrdua de diferents capes dels folres exteriors al talaiot central de Torre den Gaumés. |
En aquest punt, Google Earth ens ajuda a observar aquestes característiques des del cel, arrán de les recents excavacions a diferents talaiots, molt especialment el de Curnia (Maó), en que l'equip del Museu de Menorca ha excavat la part superior, deixant a la vista l'estructura interna d'aquest magnífic i interessant talaiot. El de Curnía sense cap dubte és el més cridaner, i tot i que la imatge presa de Google Earth no te massa definició, se'n pot veure perfectament l'estructura.
 |
| Talaiot de Curnia Nou (Maó), en una imatge presa de Google Maps. |
Però hi ha molts d'altres exemples, com el talaiot petit de So Na Caçana (se que anomenar-lo talaiot pot ser algo agoserat, si), o el talaiot de Binixica, o el de Sa Torreta de Tramuntana. Aquests dos darrers s'allunyen dels talaiots diguem-ne "classics", és cert, però ens poden donar una idea visual del que intento explicar.
 |
| Conjunt prehistòric de So Na Caçana. |
 |
| "Talaiot petit" de So Na Caçana. |
 |
| Talaiot de Binixica. |
 |
| Talaiot de Sa Torreta de Tramuntana. |
Com deia abans, l'estructura d'aquests talaiots es sembla moltissim a la estructura que adopten algunes de les conegudes barraques menorquines, especialment les que estan disperses pel terme de Ciutadella, que són de les més monumentals.
 |
| Fotografia presa d'un video de Drone-Sky |
 |
| Fotografia presa d'un video de Drone-Sky, d'una barraca del nort del terme de Ciutadella. |
 |
| Barraca de Ses Arenes de Baix, fotografia presa de Google Earth. |
En el meu entendre, la tècnica constructiva que fan servir uns i altres, els monuments prehistòrics i les barraques del segle XIX, són molt similars, i l'estudi de les forces i dels murs que els sostenen han de tenir el mateix principi. Crec que els arqueòlegs hauriem d'emprendre un seriós estudi comparatiu d'uns i altres i segur que aprendriem moltissim sobre els antics talaiots.
Bibliografía.
ANGLADA
FONTESTAD, M; FERRER ROTGER, A.; PLANTALAMOR MASSANET, L. ; RAMIS,
D ; VAN STRYDONCK, M ; DE MULDER, G. (2014). Chronological
framework for the Early Talayotic Period in Menorca : The settlement of
Cornia Nou. Rev.
Radiocarbon, vol. 56, nº 2, pp. 411-424. University of Arizona.
Guerrero. V.;
Gornés, S.; Hernández, J.; Nicolás. Joan de; Morales, J.; Morales, A; Pino, B.
(2007). “Avanç de les investigacions arqueològiques realitzades a l’assentament
de Biniparratx Petit (Sant Lluís)”. A L’Arqueologia a Menorca: Eina per al
coneixement del passat. Coleccio Llibres del Patrimoni Històric i Cultural nº
3. Consell Insular de Menorca. Pgs. 9-51. Maó.
