He volgut recuperar avui, un fragment d'una intervenció que vaig fer al Parlament de les Illes Balears el 13 de març de 2003, en un debat sobre la recuperació dels anglicismes de Menorca.
És aquest un dels patrimonis linguístics que més ens caracteritza, i del qual, desafortunadament, n'esteim perdent la costum d'emprar-lo. És cert que les paraules que ens queden són molt especifiques d'alguns ámbits. La família semàntica més coneguda està relacionada amb les begudes i amb els menjars, com puguin ser el gin, el groc, el sèngri, el bitter, el pepelman, el punch. També en els jocs, sobretot amb els mèrvils, -o canicas en castellà-, o el joc de ple. També hi ha un grup nombrós que donen nom, sobretot, a eines de fuster, de mestres d’aixa i de mobles. També hi ha un altre grup connectat amb la casa, com puguin ser boinder, moc o xoc. I finalment l’argot militar, converax, verius, mitjamens, rofils, etcètera. Les expressions fetes també són un petit tresor -"duu els dèvils, no val un peni, quatre jans i un boy, ull blec-, destacant-ne l'expressio pagesa per cridat al ramat vacú, amb el famós "ox, ox, ox", que vol dir bou. Sempre he pensat que calia dur a terme accions concretes per a donar-lo a conéixer i difondre'l, sobre tot entre les generacions més joves.
 |
| The Golden Farm, o Sant Antoni, a s'altra banda des Port. |
Aqui vos copio el text tal qual surt al diari de sessions:
“Es bricbarca anglés recalava mansós enmig del port de
Maó. Un bot culer salpava de Bloody Island, s’hospital militar,
i s’atracava cap a baixamar amb quatre jans i un boi. Anaven a
fer un trinqui a sa bodega de’n Peter, on es servia bon gin i
rum, i on era famós es groc que s’hi feia. Sa bodega sempre
anava ben servida de mens, ja que ben devora hi havia els
bèrecs de s’armada anglesa. Un poc més enfora hi havia també
es magatzem d’en Jony, on hi havia plenti de tot. A ses miledis
angleses els hi agadava molt anar-hi a comprar pinxes, cocs i
altres coses. Adafora hi feia feina un mestre d’aixa. Emprava
amb maestria es jac, per llimar una fusta, i tenia a mà altres eines com
ruls, escrepels i tornescrús. En Franc, que així es deia es mestre
d’aixa, tenia fama de cordar bons estrops, malgrat que molts del poble
consideraven que duia els dèvils dintra, probablement perquè
abusava des sèngri.
Defora del magatzem hi havia un grupet d’al·lots que
jugàven a mèrvils, “Pol·lis”, cridava un d’ells, mentre es
preparava des de s’entonx, a llençar es níquel cap es camp de
joc. Una filleta deia al germà que s’estimava més jugar a quic,
que s’avorria.
Dos mens fumant en galip, feien xànquens en saludar-se,
sense perdre atenció a un xumeca que, bòtil en ma, roagava una
poma d’en Kane. Una senyora s’ho mirava tot des des boinder,
que deixava veure un saidbord de moguin, que segur valia
molts de penis. La senyora es servia un suc fosc que ruixava
des tiquitil, que acompanyava amb un bon tros de pudin. Es
xumeca ja demanava faitim, i un men l’advertia que si no feia
sedon li posaria un ull blec. Verigut, va dir el xumeca, mentre
prenia siti.”
 |
| Bloody Island, l'a Illa del Rei abans de la restauració feta pels voluntaris. |
