sábado, 27 de febrero de 2016

Maria Luisa Serra Belabre.

Serra Belabre, María Luisa.
 Mahón, 1911, Mahón 1967. Arqueóloga, bibliotecaria y archivera. Licenciada en Filosofía y Letras (1949) por la Universidad de Barcelona,  y miembro del Cuerpo facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos (1954). 
Empezó su colaboración con el Dr. Luis Pericot, y continuó con Jaime Vicens Vives trabajando en temas de historiografía menorquina. Como conservadora de la Biblioteca, Archivo y Museo Provincial de Mahón organizó una amplia serie de iniciativas culturales (exposiciones, seminarios, etc) que dieron un fuerte impulso cultural a Menorca.
En cuanto a su faceta como arqueóloga, debemos resaltar sus numerosas investigaciones y excavaciones en diferentes yacimientos de Menorca. Cabe destacar entre ellos las de Torelló y poblado de Sant Vicenç d’Alcaidús. Gracias a estas excavaciones se documentaron lo que a partir de entonces se conocen como “círculos”, casas de planta circular y aparejo ciclópeo, características del Postalayótico de Menorca. Son conocidos también sus trabajos sobre navetas de enterramiento (Biniach, Es Tudons y Rafal Rubí) en colaboración con Lluís Pericot y Guillermo Rosselló, así como su participación en las investigaciones que la Fundación Juan March realizó sobre las taulas de Talatí de Dalt y Torre. Fue también la principal impulsora de la celebración del X Congreso Nacional de Arqueología en Menorca, que supuso dar a conocer a los profesionales de la arqueología el rico y extenso patrimonio histórico de la isla. Todos estos trabajos tuvieron su reflejo en una obra titulada “Historia de Menorca”, de la que era coordinadora e impulsora, en lo que fue un intento de poner al día los conocimientos adquiridos hasta entonces. La tardanza en la publicación de esta obra por su repentino fallecimiento, no resta valor a la edición del volumen.


Principales Publicaciones: (1965) La arquitectura ciclópea menorquina. En Arquitectura megalítica y ciclópea catalano balear, pgs. 151-172. (1965a) La naveta oriental de Biniac (Alayor, Menorca). Rev. Pyrenae, 1. pgs 73-84.  (1966) Contribución al estudio de las taulas, Talatí de Dalt y Torre Llafuda, IX Congreso Nal. Arq. (Valladollid). Zaragoza, pgs. 175-190. (1971) Excavación y restauración de la naveta meridional de Rafal Rubí (en colaboración con G. Rosselló) Noticiario Arqueológico Hispanico XVI pgs. 53-74. (1977), Historia de Menorca. Mahón.

Lecturas:1980. Geografía e Historia de Menorca. Coord. Mascaró Pasarius. TomoI, Ciutadella, Menorca.  tomo I, pg. 108.

Apunte biografico que elaboré para el diccionario histórico de la Arqueología de España.

-Margarita Díaz-Andreu, Gloria Mora, Jordi Cortadella; coordinadores. Prol., Enrique Baquedano. 2009. Diccionario Histórico de la Arqueologia en España. Ed. Marcial Pons Ediciones de Historia.  782 pgs. Madrid. ISBN: 9788496467453.


sábado, 20 de febrero de 2016

El brauet de Torralba d'en Salort. Una troballa excepcional.

El brauet de Torralba d'en Salort. Una troballa excepcional. 


El passat divendres la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel, i la coordinadora de la peça del mes, na Muns Anglada, em varen convidar a explicar una de les peces emblemàtiques del Museu, el brauet de Torralba. Aqui vos deixo un petit rexum del que vaig explicar.
Durant les excavacions que es varen dur a terme entre els anys 1973 i 1983 al santuari de Torralba d'en Salort, es va localitzat, als peus del que avui coneixem com a altar de Torralba, una petita estatueta de bronze representant a un toro. L'estatueta pesa 1524 grams, i medeix 167 mm de llarg per 130 mm d'alçada. Está composta per un bronze ternari (65% de coure, 20% de plom, i 15% d'estany) i fosa amb la tècnica de la cera perdura. Es una estatueta de petit tamany, però d'acurada elaboració. La superficie de l'estatueta presenta una pàtina de color verdós, que li dona un aspecte de bona qualitat. El bou, està de peus, amb la cara alta i en actitud de mirar endavant. La postura és quieta, però també desprén certa tensió i sembla preparat per a la marxa, ja que tensa la musculatura. Les potes de davant están estirades i paraleles, mentre que les potes de darrera estàn lleugerament flexionats i la pata esquerra en sentit d'emprendre la marxa.
L'estatueta está complerta, manco l'extrem de la banya esquerra. La seva conservació és bona, malgrat l'esquerda que presenta a la seva banda esquerra, des del coll fins pràcticament la cama esquerra trassera. No está del tot clar l'origen de l'esquerda, ja que pot ser fruit del cajejat de la peça que, una vegada fosa es va reparar i tapar els forats per on vertir sobre el motlle el metall fus, o be és fruit d'un defecte de fosa.
El modelat del brauet va ser especialment acurat a la zona de la cara i cap, on es varen atendre amb especial delicadesa els detalls entorn dels ulls, boca i serell. Totes aquestes parts foren sizellades en fred. La tècnica mixta emprada, és a dir, la fosa i el sizell, formen una combinació que resulta d'un gran realisme.
L'estatueta va ser concebuda per a col·locar-la enclavada sobre una superficie plana -tal i com ho assenyalen els pivots que te baix cada pota-, però va ser localitzada als peus d'un altaret de pedra situat devora la taula. Aquest altar de pedra semblava estar ocupat ja per una altra estatueta de bronze que va ser arrabassda en un moment indeterminat, i de la qual hi varen quedar tres potes de bronze d'un cavall, enclavades a la pedra. Desconeixem si es tractava d'un cavall sol, o be era un cavall amb genet. Juntament amb el brauet, just a devora s'hi varen trobar dos pebeters producció cartaginesa, reproduint a la deessa Dèmeter. Aquesta deesa se l'associa amb l'agricultura, i la fertilitat dels ramats i dels cultius.
El brauet de Torralba ens assenyala que es retia culte al bou als santuaris de taula. Un culte que te les seves arrels probablement abans de les darrereis del segle XIII a.C. a Menorca, ja que és a partir d'aquest moment on tenim les primeres evidencies de que algunes de les persones que s'enterraren a la Cova des Pas ho feren embolcallades en pells de bovid. A partir de llavors, la presencia d'elements tauromorfs a tombes, primer, i després als hábitats, serà continu, ja que s'hi documenten banyes i elements relacionats amb els bous, que ens assenyalen la importància religiosa -i també econòmica- que va tenir aquest animal en el darrer mileni de la prehistoria de Menorca. El bou s'associava amb la força i la virilitat, però també amb la producció i la fertilitat dels ramats i de la terra.
Tenim per tant, algunes evidències que ens assenyalen quin sentit podrien tenir els cultes i rites que es duen a terme a l'interior dels santuaris de taula.
Arran d'aquesta explicació, i especialment de la troballa de la cova dels Bous, al poblat de Sant Agustí -publicada recentment pel nostre col·lega Joan de Nicolás- , cobra més força que mai la idea llançada en el seu dia per Mascaró Pasarius que les taules representaven un cap de bou estilitzat. Els gravats que va localitzar en Pere Arnau en aquesta cova, sintetitzen aquesta dualitat: la taula o pilar, i el cap de bou. En el meu parer, aquest és un dels descobriments més interessants dels darrers anys de la prehistoria menorquina, perqué ajuda a donar significat a un dels monuments emblemàtics de la prehistoria menorquina: les taules.


_____________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA.
DE NICOLAS, JOAN. (2015). Sobre un posible santuario con elementos fenicios en el centro geográfico de Menorca. VI Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears. Formentera, 26 al 28 de setembre de 2014. Formentera. pgs. 129-140.
FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (1982) Geografia e Historia de Menorca. J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia III.


FERNANDEZ-MIRANDA, M. (1982). Torralba d'en Salord (Alayor, Menorca). Universidad de Zaragoza. CNA XII.


FERNANDEZ-MIRANDA, M. et alii; (1995) Función y significado de las taulas: el caso de Torralba d'en Salort. Tempvs Repartvm. BAR 611.


FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (2009) El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior, Menorca). Fundació Illes Balears.
GORNES HACHERO, J. Simón. (1997). Reflexiones en torno al simbolismo tauromorfo en la Prehistória de Menorca. A Tercera Trobada d'Historiadors i Arqueòlegs de Menorca. Organitza: Institut Menorquí d'Estudis, a Maó, els dies 2,3 i 4 de juliol de 1992. REv. Meloussa, nº 4.
GORNES HACHERO, J. Simón. (2003).; Torralba d’en Salort: Alaior, Menorca. Arqueomenorca.

WALDREN, W. H. (1986). The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other Age Determinations Inventories. BAR International Series. BAR 282. 1986.



El brauet en el moment del seu descobriment. 

L'altaret una vegada descobert en la seva totalitat.

Peveter en forma de cap de Démeter.

Les potes del cavall localitzades sobre l'altar de pedra.